FUNCIONS FUNDAMENTALS
Rosam: Acusatiu plural.
Nautis: Datiu i ablatiu plural.
Poetarum: Genitiu plural.
Copias: Acusatiu plural.
Puellae: Nominatiu i vocatiu plural; genitiu i datiu singular.
Sagitta: Nominatiu, vocatiu i ablatiu singular.
SINTAXI DELS CASOS
Quines preposicions poden portar l'acusatiu de direcció?
In, ad.
Quin tipus de genitiu es 'regis' en el sintagma 'mortem regis'?
Subjectiu.
Quin tipus de construcció tenim a la frase 'Caesar tres legiones praesidio castris reliquit'?
Doble datiu.
El lloc '' a on'' es pot expressar:
Ablatiu i locatiu.
A més del ablatiu de cualitat, quin altre cas pot tenir aquest mateix valor?
Genitiu.
Els noms propis de lloc menor poden portar preposició?
No.
En quin cas anirà un predicatiu del complement directe de un verb en forma personal?
Acusatiu.
En quin cas anirà un predicatiu del subjecte de un verb en forma personal?
Nominatiu.
En lloc de '' cap a on'' es pot expressar:
Acusatiu amb o sense preposició.
El lloc ''de on'' es pot expressar:
Només amb ablatiu.
La possessió es pot expressar en llatí:
En genitiu i datiu.
El datiu de finalitat és sempre:
Substantiu verbal.
El genitiu subjecte o objecte dependent de:
Substantius verbals.
Quin tipus de genitiu és 'rerum gestarum' en el sintagma 'memòria rerum gestarum'?
Objetiu.
Quines preposicins poden portar l'ablatiu propi?
Ab, ex, de.
HISTÒRIA DE ROMA: ORIGEN I ROMA REAL
La ciutat de roma va ser traçada per...
Ròmul, prenent una arada i marcant el solc de les futures muralles.
Què falta en aquest procés de fundació d'una ciutat... - limitatio - consagratio?
Inauguratio.
En quin any va ser expulsat l'últim rei?
El 509 a.C.
Quants reis va haver-hi a Roma?
7.
Segons la tradició, Roma va ser fundada el...
21 de abril de l'any 753 a.C.
L'òrgan consultiu del rei era...
El senat.
Quins noms no correspon a una dels set turons de Roma?
Rentio, Patinal i Augustino.
El rei tenia un càrrec...
Vitalici i elegit per i entre el senat.
Quins no van ser reis romans?
Octavi August, Rem i Marc Tuli.
Ròmul i Rem eren fills de Rea Silvia i...
Mart.
Quin rei va reformar l'exercit romà?
Servi Tuli.
Rea Silvia era vestal?
Sí.
Diu la llegenda que Roma va ser fundada per...
Ròmul.
L’òrgan consultiu del rei era...
El senat.
Quins d'aquests reis son considerats etruscos?
Tarquini Pirsto, Tarquini Pompili i Servi Tuli.
dijous, 29 de novembre del 2012
dijous, 22 de novembre del 2012
El text d'Ovidi
Medusa tenia serps al cabell i vivia a l'interior del mar.
Quan Medusa va morir, de dins seu van sortir Pégaso i el seu germà. L'heroi li va arrencar el cap al monstre.
Andromeda, filla de Cefeu i Cassiopea, era la enamorada de Perseu.
Es trovaba captiva perquè Zeus va ordenadar al rei Cefeu sacrificar la seva filla, però l'heroi aconsegueix salvar-la.
Quan Medusa va morir, de dins seu van sortir Pégaso i el seu germà. L'heroi li va arrencar el cap al monstre.
 | |||
| El cap de Medusa |
 |
| Atenea i Pegàs |
 |
| Les armes de Perseu |
Es trovaba captiva perquè Zeus va ordenadar al rei Cefeu sacrificar la seva filla, però l'heroi aconsegueix salvar-la.
 |
| Perseu convertint Fineu en pedra |
dijous, 15 de novembre del 2012
L'Olimp
ELS DÉUS GRECS I ROMANS
Zeus: El déu més poderós, enamoradís i prolífic.
Persefone: El nom grec de Prosèrpina.
Furies: Divinitats molt venjatives (nom llatí).
Dionis: Déu grec del teatre.
Gea: Divinitat primigènia molt trepitjada.
Afrodita: La més bella de les deesses gregues.
Erinis: Divinitats molt venjatives (nom grec).
Cronos: Un pare que es menjava els seus fills... i no pas a petons
Rea: Anava tenint fills que eren devorats pel pare.
Minerva: Nom llatí de la patrona d'Atenes.
Eros: Nom de déu romàntic usurpat per un cantant italià.
Titans: Uns éssers gegantins.
Hades: Déu grec que governava sobre els morts.
Demeter: Deessa de l'agricultura.
Artemis: Deessa grega que caçava amb arc.
Saturn: Déu romà que es veu al cel envoltat per un anell.
Vulca: Déu llatí que tenia el taller en un volcà.
Mercuri: Déu, planeta i element químic.
Cliclops: Ferrers amb un sol ull.
Hera: Deessa grega del matrimoni constantment enganyada pel seu marit.
Olimp: Deessa que tenia un temple al fòrum romà on cremava eternament una flama.
Leto: Mare d'uns bessons divins molt precoços, tots dos arquers.
Ares: El déu grec que hauria estat més venerat per Bush.
Juno: Deessa romana casada amb el seu germà
Júpiter: El déu i el planeta més gran.
Bacus: Déu llatí que bevia com un cosac.
Venus: La deessa romana més sexy.
Neptú: Déu romà passat per aigua.
Uranos: El cel a Grècia.
Caos: Un començament ben desgavellat i desordenat.
Cel: Uranos
Hefest: El déu més desgraciat: lleig, coix, cornut... i a sobre el feien treballar sense pararcom a ferrer.
Tartar: Hi va ser tancat Cronos, ben al fons de la terra.
Apol·lo: Déu que té el mateix nom a Grècia i a Roma, molt bell però desgraciat en amors.
Hestia: El nom grec de Vesta.
Muses: Divinitats que inspiren els artistes i els escriptors... i també els qui fan motsencreuats.
Diana: Deessa romana que serveix de blanc per disparar.
Ceres: La Demèter llatina.
Posidó: Déu grec armat amb trident.
Hermes: Déu grec que va començar sent un delinqüent juvenil.
Mart: Déu romà molt sanguinari.
Cupido: Déu romà que va pel món llançant fletxes que incendien els cors.
Atena: Deessa grega molt guerrera però virginal.
ELS DÉUS DE L'OLIMP
Eros: Déu de l’amor.
Hèstia: Deesa de la llar.
Zeus: Déu suprem, que governa el cel i imparteix justicia.
Hermes: Missatger dels déus, déu del comerç i dels lladres.
Hera: Deesa del matrimoni.
Hefest: Déu del foc i dels ferrers.
Posidó: Déu del mar i dels terratrèmols.
Dionís: Déu del vi, de l’irracional i del teatre.
Demèter: Desea de l’agricultura.
Ares: Déu de la guerra.
Afrodita: Deesa de l’amor i de la bellesa.
Atena: Deesa de la guerra, de la saviesa i de la artesania.
Hades: Déu dels inferns.
ICONOGRAFIA DELS DÉUS OLÍMPICS
Hestia - Vest
Posidó - Neptú
Ares - Mart
Júpiter - Zeus
Atena - Minerva
Hera - Juno
Apol·lo
Hermes - Mercuri
Afrodita - Venus
Hades - Plutó
Dionís - Bacus
Àrtemis - Diana
Hefest - Vulcà
Demèter - Ceres
Heros - Cupido
PARAULES DERIVADES DELS NOMS DE LES DIVINITATS GREGUES
Geografia: Ciència que mira d'analitzar i d'explicar els diferents elements de la superfície terrestre.
Hermafrodita: Individu caracteritzat per òrgans sexuals masculins i femenins.
Apol·lini: Bell, dit d'un home ben plantat.
Eròtic: Suscitat per l'impuls sexual o que l'excita.
Afrodisíac: Aliment o substància que excita l'apetit sexual.
Caòtic: Confús, completament desordenat.
Urani: Element químic, de nombre atòmic 92, utilitzat a la producció d'energia nuclear.
Ateneu: Associació cultural que ofereix conferències, cursos i lectures als seus socis.
Titànic: Gegantí, enorme.
Posidònia: Gènere d'herbes perennes aquàtiques submergides en el mar.
Hermètic: Secret o tancat perfectament.
Dionisíac: Caracteritzat per l'exaltació vital.
A Alemanya, aixecar el país després de la segona guerra mundial va exigir un esforç titànic.
El concert d’Eminem estava tan mal organitzat que va resultar caòtic.
Els cargols són animals hermafrodites: cada individu té òrgans sexuals masculins i femenins.
A l'ateneu fan una conferència molt interessant sobre mitologia grega.
Em sé totes les capitals d'Àfrica: la geografia és una matèria que sempre m'ha apassionat.
Diuen que les ostres són un aliment afrodisíac, però jo vaig donar-ne al meu marit i no vaig veure que li fes cap efecte. Tampoc la pel·lícula eròtica que vam veure va aixecar-li els ànims.
Guarda-ho en un recipient hermètic.
El que et vas perdre! Quan te'n vas anar, quatre nois d'aspecte apol·lini van aparèixer a l'escenari i van fer un striptease.
L'urani és molt tòxic tant des del punt de vista químic com radiològic.
PARAULES DERIVADES DELS NOMS DE LES DIVINITATS LLATINES
Cereal: Planta gramínia conreada el fruit de la qual (gra) serveix d'aliment.
Plutoni: Element sintètic, de nombre atòmic 94, emprat per generar energia nuclear.
Bacanal: Culte orgiàstic de Bacus o orgia tumultuosa.
Neptúnic: Format per l'acció de les aigües.
Jovial: De caràcter alegre.
Marcial: Que té un caràcter guerrer, propi del militar.
Diana: Part central d'un blanc.
Veneri: Provocat per l'acte sexual.
Minerva: Màquina d'imprimir de pressió plana.
Volcà: Cos geològic format per material procedent d'un magma sortit en erupció.
Saturnisme: Intoxicació aguda o crònica pel plom.
Mercuri: Element metàl·lic, líquid a la temperatura ambient i d'un color blanc d'argent.
És un gimnàs molt gran. També hi ensenyen kàrate i altres arts marcials.
Me'n vaig anar avergonyit dels meus amics: la festa havia degenerat en una bacanal.
El govern està fent una campanya per evitar la SIDA i altres malaties venèries.
Els volcans d'Olot fa segles que estan apagats.
Té un caràcter molt jovial: sempre està contenta.
El plutoni 239 s'utilitza per fabricar les armes nuclears.
Els cereals més cultivats són el blat, l'arròs i el blat de moro.
Les roques sedimentàries també s’anomenen neptúniques.
Beethoven es va quedar sord i finalment va morir per saturnisme, probablement causat per la seva passió pels peixos del Danubi, contaminats de plom.
Encegat pel sol, l’arquer no va encertar la diana.
ELS DÉUS I ELS PLANETES
Mart: Sanguinós i airat.
Mercuri: Darrere seu surt la Llum del saber (el Sol).
Júpiter: Benigne, serena el cel amb el seu raig.
Saturn: Pare dels segles d'or.
Lluna: Roda platejada.
Sol: Reparteix llum i calor.
Venus: Estrella de l'amor i la bellesa.
L'imatge que descriu el poema de Luis de León és aquesta, perquè el poeta descriu els astres segons el seu ordre, i ens diu que el Sol es troba a darrera.
Com que és el més pròxim al sol, Mercuri és el planeta que té l'òrbita més ràpida. Quina relació hi veus amb el déu Mercuri?
La relació que té amb el déu Mercuri és que aquest era el missatger dels déus i havia de ser molt ràpid.
A partir de la descripció de Luis de León, per què creus que va rebre el nom de Venus?
Perquè Venus és la deessa de la bellesa i descriu al planeta com l'estrella bella i brillant.
Tenint en compte les característiques assenyalades al poema, a què penses que Mart deu el seu nom?
Al color vermell, el de la sang.
Mira't l'esquema del sistema solar i dedueix per què Júpiter va ser anomenat amb el nom del déu suprem.
Va ser anomenat amb déu suprem perquè és el planeta més gran de tots.
Per què diu de Saturn que "rodéase"? Si vols una pista torna a mirar-te la representació del sistema solar.
Perquè té anells que el rodegen.
TRES PER TRES
Filles de Zeus i Eurínome, són deesses de la bellesa, de l'art i de les activitats de l'esperit. Es representen com a tres belles noies nues i agafades per les espatlles.
Filles de Zeus i de Temis, són divinitats de la fertilitat i personifiquen tres estacions de l'any. Habitualment són representades com a tres formoses joves amb fulle i fruits en una mà i llargues túniques recollides a l'altra mà.
Filles de la Nit, són les divinitats temibles que assignen el destí als homes, incloent-hi el moment i la manera de morir. Els seus noms són Cloto, Làquesis i Àtropos. Els antics se les imaginaven com tres dones, sovint velles, que filaven la vida dels mortals: una el filava amb un fus, l'altra el recollia en un capdell i la tercera el tallava.
Zeus: El déu més poderós, enamoradís i prolífic.
Persefone: El nom grec de Prosèrpina.
Furies: Divinitats molt venjatives (nom llatí).
Dionis: Déu grec del teatre.
Gea: Divinitat primigènia molt trepitjada.
Afrodita: La més bella de les deesses gregues.
Erinis: Divinitats molt venjatives (nom grec).
Cronos: Un pare que es menjava els seus fills... i no pas a petons
Rea: Anava tenint fills que eren devorats pel pare.
Minerva: Nom llatí de la patrona d'Atenes.
Eros: Nom de déu romàntic usurpat per un cantant italià.
Titans: Uns éssers gegantins.
Hades: Déu grec que governava sobre els morts.
Demeter: Deessa de l'agricultura.
Artemis: Deessa grega que caçava amb arc.
Saturn: Déu romà que es veu al cel envoltat per un anell.
Vulca: Déu llatí que tenia el taller en un volcà.
Mercuri: Déu, planeta i element químic.
Cliclops: Ferrers amb un sol ull.
Hera: Deessa grega del matrimoni constantment enganyada pel seu marit.
Olimp: Deessa que tenia un temple al fòrum romà on cremava eternament una flama.
Leto: Mare d'uns bessons divins molt precoços, tots dos arquers.
Ares: El déu grec que hauria estat més venerat per Bush.
Juno: Deessa romana casada amb el seu germà
Júpiter: El déu i el planeta més gran.
Bacus: Déu llatí que bevia com un cosac.
Venus: La deessa romana més sexy.
Neptú: Déu romà passat per aigua.
Uranos: El cel a Grècia.
Caos: Un començament ben desgavellat i desordenat.
Cel: Uranos
Hefest: El déu més desgraciat: lleig, coix, cornut... i a sobre el feien treballar sense pararcom a ferrer.
Tartar: Hi va ser tancat Cronos, ben al fons de la terra.
Apol·lo: Déu que té el mateix nom a Grècia i a Roma, molt bell però desgraciat en amors.
Hestia: El nom grec de Vesta.
Muses: Divinitats que inspiren els artistes i els escriptors... i també els qui fan motsencreuats.
Diana: Deessa romana que serveix de blanc per disparar.
Ceres: La Demèter llatina.
Posidó: Déu grec armat amb trident.
Hermes: Déu grec que va començar sent un delinqüent juvenil.
Mart: Déu romà molt sanguinari.
Cupido: Déu romà que va pel món llançant fletxes que incendien els cors.
Atena: Deessa grega molt guerrera però virginal.
ELS DÉUS DE L'OLIMP
Eros: Déu de l’amor.
Hèstia: Deesa de la llar.
Zeus: Déu suprem, que governa el cel i imparteix justicia.
Hermes: Missatger dels déus, déu del comerç i dels lladres.
Hera: Deesa del matrimoni.
Hefest: Déu del foc i dels ferrers.
Posidó: Déu del mar i dels terratrèmols.
Dionís: Déu del vi, de l’irracional i del teatre.
Demèter: Desea de l’agricultura.
Ares: Déu de la guerra.
Afrodita: Deesa de l’amor i de la bellesa.
Atena: Deesa de la guerra, de la saviesa i de la artesania.
Hades: Déu dels inferns.
ICONOGRAFIA DELS DÉUS OLÍMPICS
Hestia - Vest
Posidó - Neptú
Ares - Mart
Júpiter - Zeus
Atena - Minerva
Hera - Juno
Apol·lo
Hermes - Mercuri
Afrodita - Venus
Hades - Plutó
Dionís - Bacus
Àrtemis - Diana
Hefest - Vulcà
Demèter - Ceres
Heros - Cupido
PARAULES DERIVADES DELS NOMS DE LES DIVINITATS GREGUES
Geografia: Ciència que mira d'analitzar i d'explicar els diferents elements de la superfície terrestre.
Hermafrodita: Individu caracteritzat per òrgans sexuals masculins i femenins.
Apol·lini: Bell, dit d'un home ben plantat.
Eròtic: Suscitat per l'impuls sexual o que l'excita.
Afrodisíac: Aliment o substància que excita l'apetit sexual.
Caòtic: Confús, completament desordenat.
Urani: Element químic, de nombre atòmic 92, utilitzat a la producció d'energia nuclear.
Ateneu: Associació cultural que ofereix conferències, cursos i lectures als seus socis.
Titànic: Gegantí, enorme.
Posidònia: Gènere d'herbes perennes aquàtiques submergides en el mar.
Hermètic: Secret o tancat perfectament.
Dionisíac: Caracteritzat per l'exaltació vital.
A Alemanya, aixecar el país després de la segona guerra mundial va exigir un esforç titànic.
El concert d’Eminem estava tan mal organitzat que va resultar caòtic.
Els cargols són animals hermafrodites: cada individu té òrgans sexuals masculins i femenins.
A l'ateneu fan una conferència molt interessant sobre mitologia grega.
Em sé totes les capitals d'Àfrica: la geografia és una matèria que sempre m'ha apassionat.
Diuen que les ostres són un aliment afrodisíac, però jo vaig donar-ne al meu marit i no vaig veure que li fes cap efecte. Tampoc la pel·lícula eròtica que vam veure va aixecar-li els ànims.
Guarda-ho en un recipient hermètic.
El que et vas perdre! Quan te'n vas anar, quatre nois d'aspecte apol·lini van aparèixer a l'escenari i van fer un striptease.
L'urani és molt tòxic tant des del punt de vista químic com radiològic.
PARAULES DERIVADES DELS NOMS DE LES DIVINITATS LLATINES
Cereal: Planta gramínia conreada el fruit de la qual (gra) serveix d'aliment.
Plutoni: Element sintètic, de nombre atòmic 94, emprat per generar energia nuclear.
Bacanal: Culte orgiàstic de Bacus o orgia tumultuosa.
Neptúnic: Format per l'acció de les aigües.
Jovial: De caràcter alegre.
Marcial: Que té un caràcter guerrer, propi del militar.
Diana: Part central d'un blanc.
Veneri: Provocat per l'acte sexual.
Minerva: Màquina d'imprimir de pressió plana.
Volcà: Cos geològic format per material procedent d'un magma sortit en erupció.
Saturnisme: Intoxicació aguda o crònica pel plom.
Mercuri: Element metàl·lic, líquid a la temperatura ambient i d'un color blanc d'argent.
És un gimnàs molt gran. També hi ensenyen kàrate i altres arts marcials.
Me'n vaig anar avergonyit dels meus amics: la festa havia degenerat en una bacanal.
El govern està fent una campanya per evitar la SIDA i altres malaties venèries.
Els volcans d'Olot fa segles que estan apagats.
Té un caràcter molt jovial: sempre està contenta.
El plutoni 239 s'utilitza per fabricar les armes nuclears.
Els cereals més cultivats són el blat, l'arròs i el blat de moro.
Les roques sedimentàries també s’anomenen neptúniques.
Beethoven es va quedar sord i finalment va morir per saturnisme, probablement causat per la seva passió pels peixos del Danubi, contaminats de plom.
Encegat pel sol, l’arquer no va encertar la diana.
ELS DÉUS I ELS PLANETES
Mart: Sanguinós i airat.
Mercuri: Darrere seu surt la Llum del saber (el Sol).
Júpiter: Benigne, serena el cel amb el seu raig.
Saturn: Pare dels segles d'or.
Lluna: Roda platejada.
Sol: Reparteix llum i calor.
Venus: Estrella de l'amor i la bellesa.
L'imatge que descriu el poema de Luis de León és aquesta, perquè el poeta descriu els astres segons el seu ordre, i ens diu que el Sol es troba a darrera.
Com que és el més pròxim al sol, Mercuri és el planeta que té l'òrbita més ràpida. Quina relació hi veus amb el déu Mercuri?
La relació que té amb el déu Mercuri és que aquest era el missatger dels déus i havia de ser molt ràpid.
A partir de la descripció de Luis de León, per què creus que va rebre el nom de Venus?
Perquè Venus és la deessa de la bellesa i descriu al planeta com l'estrella bella i brillant.
Tenint en compte les característiques assenyalades al poema, a què penses que Mart deu el seu nom?
Al color vermell, el de la sang.
Mira't l'esquema del sistema solar i dedueix per què Júpiter va ser anomenat amb el nom del déu suprem.
Va ser anomenat amb déu suprem perquè és el planeta més gran de tots.
Per què diu de Saturn que "rodéase"? Si vols una pista torna a mirar-te la representació del sistema solar.
Perquè té anells que el rodegen.
TRES PER TRES
Filles de Zeus i Eurínome, són deesses de la bellesa, de l'art i de les activitats de l'esperit. Es representen com a tres belles noies nues i agafades per les espatlles.
Filles de Zeus i de Temis, són divinitats de la fertilitat i personifiquen tres estacions de l'any. Habitualment són representades com a tres formoses joves amb fulle i fruits en una mà i llargues túniques recollides a l'altra mà.
Filles de la Nit, són les divinitats temibles que assignen el destí als homes, incloent-hi el moment i la manera de morir. Els seus noms són Cloto, Làquesis i Àtropos. Els antics se les imaginaven com tres dones, sovint velles, que filaven la vida dels mortals: una el filava amb un fus, l'altra el recollia en un capdell i la tercera el tallava.
El text d'Higini
Dànae, filla d'Acrisi i d'Aganipe, se li va revelar el fat que el que ella engendrés mataria Acrisi. Per por, Acrisi la va tancar en una cambra de pedra, però Júpiter, transformat en pluja daurada, s'uní a Dànae i d'aquesta unió va néixer Perseu.
Acrisi la va introduir dins d'una arca amb Perseu i la va llença al mar. L'arca per voluntat de Zeus, va ser arrosegada fins a l'illa de Sèrifos i va ser trobada per Dictis, un pescador. Quan va veure que a la barca hi havia una noia amb un infant els va conduir tots dos davant del rei Polidectes. Aquest la va pendre per esposa i va educar a Perseu.
Quan Acrisi es va enterar que Dànae i Perseu vivin amb Polidectes, va empendre camí per reclamar-los. En arribar davant de Polidectes, aquest va intercedir per ells, i Perseu va prometre al seu avi que mai el mataria.
En haver estat retingut per una tempesa, Polidectes va morir. Se li van fer els jocs fúnebres: Perseu va llançar el disc, que portat pel vent va anar al cap d'Acrisi i el va matar. Un copsepultat Acrisi, Perseu va marxar a Argos i va ocupar el regne de l'avi.
Acrisi la va introduir dins d'una arca amb Perseu i la va llença al mar. L'arca per voluntat de Zeus, va ser arrosegada fins a l'illa de Sèrifos i va ser trobada per Dictis, un pescador. Quan va veure que a la barca hi havia una noia amb un infant els va conduir tots dos davant del rei Polidectes. Aquest la va pendre per esposa i va educar a Perseu.
Quan Acrisi es va enterar que Dànae i Perseu vivin amb Polidectes, va empendre camí per reclamar-los. En arribar davant de Polidectes, aquest va intercedir per ells, i Perseu va prometre al seu avi que mai el mataria.
En haver estat retingut per una tempesa, Polidectes va morir. Se li van fer els jocs fúnebres: Perseu va llançar el disc, que portat pel vent va anar al cap d'Acrisi i el va matar. Un copsepultat Acrisi, Perseu va marxar a Argos i va ocupar el regne de l'avi.
 |
| Dànae i Perseu trobats pel pescador Dictis |
dijous, 8 de novembre del 2012
Història de la llengua llatina
Llatí tardà: Període històric de la llengua llatina que va del s. III d.C. al s.
VII d.C.
Romanç: Les llengües romàniques enfront al llatí a l'edat mitjana.
Romanització: Procés de substitució de la llengua i la cultura dels territoris conquerits per les de Roma.
Llatí arcaic: Període de formació de la literària de la llengua llatina (dels. III a.C.-s. I.a.C.).
Llatí humanístic: Període històric en el qual la llengua llatina retorna a les formes clàssiques (s. XV-XVI).
Llatí postclàssic: Període històric de la llengua llatina del s. I d.C.-s. III d.C.
Llengua romànica: Llengua derivada del llatí.
Llatí clàssic: Període històric en el qual la llengua llatina arriba a la seva forma canònica (del s. I a.C.-s. I d.C.).
Llatí vulgar: Registre col·loquial del llatí emprat per la gran majoria dels parlants -les capes baixes.
Llatí medieval: Període històric en el qual la llengua llatina conviu amb les romàniques (del s. VII al XV).
Sermo familiaris: Registre col·loquial del llatí usat per les persones cultes en situacions informals.
Llatí protohistòric: Primer període històric de la llengua llatina (del s. VI a.C. - s. III a.C.).
Indoeuropeu: Llengua de la qual prové el llatí i moltes altres llengües.
Substrat: Influència que la llengua parlada abans de l'arribada dels romans deixa en el llatí de cada territori.
Sermo urbano: Registre del llatí emprat en les situacions més formals per les persones més
cultes.
En diversos estats de l'Europa actual es parlen diferents llengües romàniques. En alguns estats només se'n parla una: a Portugal es parla portuguès o a Romania el romanès. En altres se'n parlen unes quantes. Així, dins Espanya són oficials el castellà, a tot el territori, el català (a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears), el gallec -a Galícia- i l'occità o aranès -a la Vall d'Aran. Tanmateix l'asturià, parlat a Astúries i Lleó, i l'aragonès, parlat en algunes valls del Pirineu, no estan reconeguts per la llei. A Itàlia, a més de l'italià, la llengua oficial a tot l'estat, també tenen un cert reconeixement legal el francès a la Vall d'Aosta, l'occità en valls dels Alps occidentals, el retroromànic al Friül, el sard a Sardenya i el català, a l'Alguer. A Suïssa tres de les quatre llengües considerades nacionals són romàniques -el francès a l'oest, l'italià al sud i el retoromànic o romanx a la zona dels Grisons-, mentre que la quarta i més estesa és l'alemany. A Bèlgica el francès també és oficial, a banda del neerlandès i l'alemany. En canvi dins la república francesa només hi ha una llengua oficial, el francès, tot i que segueixen parlant-se'n moltes més, tres de les quals són romàniques: l'occità a tot el sud, el català a la Catalunya nord, i el cors, que és una variant de l'italià.
A Amèrica els colonitzadors europeus van portar-hi algunes llengües romàniques que es van imposar a les indígenes: el castellà és la més estesa, des de Mèxic fins a l'Argentina, però també es parla portuguès al Brasil i el francès en diversos països, com el Quebec (Canadà) i Haití.
Romanç: Les llengües romàniques enfront al llatí a l'edat mitjana.
Romanització: Procés de substitució de la llengua i la cultura dels territoris conquerits per les de Roma.
Llatí arcaic: Període de formació de la literària de la llengua llatina (dels. III a.C.-s. I.a.C.).
Llatí humanístic: Període històric en el qual la llengua llatina retorna a les formes clàssiques (s. XV-XVI).
Llatí postclàssic: Període històric de la llengua llatina del s. I d.C.-s. III d.C.
Llengua romànica: Llengua derivada del llatí.
Llatí clàssic: Període històric en el qual la llengua llatina arriba a la seva forma canònica (del s. I a.C.-s. I d.C.).
Llatí vulgar: Registre col·loquial del llatí emprat per la gran majoria dels parlants -les capes baixes.
Llatí medieval: Període històric en el qual la llengua llatina conviu amb les romàniques (del s. VII al XV).
Sermo familiaris: Registre col·loquial del llatí usat per les persones cultes en situacions informals.
Llatí protohistòric: Primer període històric de la llengua llatina (del s. VI a.C. - s. III a.C.).
Indoeuropeu: Llengua de la qual prové el llatí i moltes altres llengües.
Substrat: Influència que la llengua parlada abans de l'arribada dels romans deixa en el llatí de cada territori.
Sermo urbano: Registre del llatí emprat en les situacions més formals per les persones més
cultes.
En diversos estats de l'Europa actual es parlen diferents llengües romàniques. En alguns estats només se'n parla una: a Portugal es parla portuguès o a Romania el romanès. En altres se'n parlen unes quantes. Així, dins Espanya són oficials el castellà, a tot el territori, el català (a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears), el gallec -a Galícia- i l'occità o aranès -a la Vall d'Aran. Tanmateix l'asturià, parlat a Astúries i Lleó, i l'aragonès, parlat en algunes valls del Pirineu, no estan reconeguts per la llei. A Itàlia, a més de l'italià, la llengua oficial a tot l'estat, també tenen un cert reconeixement legal el francès a la Vall d'Aosta, l'occità en valls dels Alps occidentals, el retroromànic al Friül, el sard a Sardenya i el català, a l'Alguer. A Suïssa tres de les quatre llengües considerades nacionals són romàniques -el francès a l'oest, l'italià al sud i el retoromànic o romanx a la zona dels Grisons-, mentre que la quarta i més estesa és l'alemany. A Bèlgica el francès també és oficial, a banda del neerlandès i l'alemany. En canvi dins la república francesa només hi ha una llengua oficial, el francès, tot i que segueixen parlant-se'n moltes més, tres de les quals són romàniques: l'occità a tot el sud, el català a la Catalunya nord, i el cors, que és una variant de l'italià.
A Amèrica els colonitzadors europeus van portar-hi algunes llengües romàniques que es van imposar a les indígenes: el castellà és la més estesa, des de Mèxic fins a l'Argentina, però també es parla portuguès al Brasil i el francès en diversos països, com el Quebec (Canadà) i Haití.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)